Què signifiquen els números dels ous?

Què en sabem del món de l’ou? De la informació de la seva etiqueta, de qui el fa, de com es produeix, dels tipus d’ous que hi ha al mercat o del codi marcat a la closca? Avui, gràcies a l’Organització Interprofessional de l’ou i els seus productes (INPROVO en endavant) en sabem una mica més.

Sabem que el color de la closca depèn de la raça de la gallina (no influencia en la qualitat ni en el gust), sabem que les petites taques vermelles que poden aparèixer dins l’ou no tenen cap importància i es poden retirar amb la punta d’un ganivet net, sabem que els “núvols” de la clara són indicis de frescor, i també sabem que conservar els ous a la nevera i respectar la data de consum preferent garanteix la frescor de l’ou, que és recomanable rentar els ous abans de la seva utilització a la cuina, no abans de guardar-los a la nevera i que la closca és la protecció natural de l’ou, que el conserva sa i amb totes les seves propietats.

INPROVO du a terme la campanya d’informació

“L’ou, d’etiqueta”, confinada per LA Unió Europea i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per explicar el Model Europeu de Producció d’ous, el seu marcat i etiqueta. Es tracta d’una campanya que respon a l’interès del ciutadà per conèixer millor els aspectes de sanitat i benestar animal, se-
guretat alimentària i respecte al medi ambient en la producció i comercialització d’ous.

Però, qui fa els ous que mengem? Doncs els productors i els professionals del sector que vetllen perquè els consumidors mengin ous de qualitat, tot aplicant el Model Europeu de Producció a les granges d’arreu del territori. Aquest Model Europeu de Producció compleix la normativa més exigent del món basada en els pilars de: respecte al medi ambient, benestar animal, seguretat alimentària i sanitat animal. A més el model promou la sostenibilitat de la producció i dóna resposta a la voluntat dels ciutadans europeus d’implantar un model de producció d’aliments sostenibles que implica majors inversions en l’equipament de les granges, la cura de les aus i en la contractació de professionals qualificats.

I quins tipus d’ous hi ha al mercat? Doncs a més de blancs i rossos, grans i partits, a Europa hi ha quatre tipus d’ous segons el seu sistema de producció:

L’ou de producció ecològica: les gallines accedeixen a closes a l’aire lliure durant el dia. La forma de producció i l’alimentació estan regulades per una normativa específica certificada pels consells reguladors de l’agricultura ecològica. A l’envàs hi ha el segell de la producció ecològica comunitària.

L’ou de gallines a l’aire lliure: tenen accés perma-
nent a closes a l’aire lliure duran el dia, on picotegen, graten i es fan banys de sorra.

L’ou de gallines al terra: es mouen lliurement per dins d’un galliner cobert, el que fa que puguin interactuar entre elles i amb el seu entorn.

L’ou de gallines en gàbia: allotjades en grups reduïts, disposen de jócs o perxes, nius i material per gratar i picotejar.

ous2
Significat de les lletres que podem trobar als ous

Tots quatre sistemes garanteixen el compliment del Model Europeu de Producció. Per poder escollir els ous que millor s’adaptin a les nostres necessitats i preferències, cal conèixer els tipus d’ous que hi ha.

I el codi que apareix marcat a l’ou, què ens indica? L’ou produït a la Unió Europea porta un codi imprès a la seva closca que identifica la granja d’origen. Així doncs el primer dígit identifica el sistema de producció:

· Ou de producció ecològica

· Ou de gallina a l’aire lliure

· Ou de gallina al terra

· Ou de gallina en gàbia

La resta del codi marcat, informa, per aquest ordre, de l’Estat de la UE (Si la granja de producció està a Espanya hi haurà imprès ES), i seguit de la província, el municipi i el codi que identifica la granja al municipi.

Per altra banda l’etiqueta dels ous ens parla de: la data de consum preferent, la classificació segons el pes, la identificació de l’empresa que ha en-
vasat o comercialitzat els ous, el codi del centre d’embalatge (excepte els ous a granel), la forma de cria de les gallines (en gàbia, al terra, a l’aire lliure o ecològiques), l’explicació del codi marcat a la closca, la categoria de qualitat (“Categoria A “o la lletra “A”, combinades o no amb la paraula“frescos”), el nombre d’ous envasats (no obligatori si es poden comptar des de fora) i el consell de conservació. A l’etiqueta pot afegir-se informació no detallada sobre el sistema de producció, la data de posta, l’alimentació de la gallina o la composició nutritiva de l’ou.

I finalment, hi tenim la traçabilitat, que permet seguir el recorregut de l’ou des de la granja de producció fins el punt de venda, i des de la nevera fins l’origen, garantint el control i la seguretat alimentària. D’aquesta forma, pot actuar ràpidament davant qualsevol incidència.

És un fet que el consumidor vol la màxima informació dels productes que adquireix. És una pràctica recomanable per a tothom perquè mostra compromís i claredat. Gràcies a INPROVO doncs i a la bona praxis de tots els actors participants en la vida de l’ou, avui el consumidor està perfectament informat.

[Article extret del Gras i Magre]